Archivo de septiembre de 2009
Aquesta foto ja l’havia pintat fa uns dies però aquesta vegada la he volgut fer en més gran (38 x 28 cm.) i sense dibuixar-la amb llapiç, directament amb aquarel.la. Al final m’agrada més que la primera. Queda més espontània i el centre d’atenció que és la mirada de la dona, està més ben aconseguit. Ara provaré uns quants dies de pintar retrats així directament, sense dibuix previ, a veure si m’en surto.
Paper Arches gra fi, 28 x 38. Paleta reduida, per la dona només blau ultramar, carmí alizarina i ombra natural. Al manto vaig agafar una mica de cobalt i vermell cadmi, res mes.
Siguiendo con el tema de niños y playa, que me gusta mucho, sobre todo por los recuerdos de mi infancia, cuando íbamos todos los dias del verano a la playa, y eso que no teníamos coche y teniamos que andar mas de una hora. Las tardes largas con los primos, las meriendas, el helado en la subida tras cruzar las vias en la playa del Milagro… que épocas. Y mas reciente pero tambien pasado, las tardes con mi hijo y los amigos en la Rabassada o en la Larga… hasta que se nos hacia de noche y venia la fresca, la pelea por volver a casa, ahora si, en coche.
Bueno, al tema, inspirada en una foto pero con mucho de mi imaginación, mide tambien 31 x 41. La sombra alargada nos muestra que el sol ya se esconde, la niña tostada despues de todo el verano, septiembre, la vuelta al cole.
Un artista americà, David Lobenberg, a traves del seu blog, va convocar un projecte que es titula “Self Portrait Global Love in”, es pot visitar a http://spgloballovein.blogspot.com/. Es tractava de enviar-li un autorretrat i ell els ha posat tots al blog. Això m’ha donat l’oportunitat de practicar els autorretrats. El meu estava fet amb llapiç grafit.
Ara ha començat un altre projecte en que t’has de retratar amb un barret o quelcom al cap. Aquest és el que he enviat, està fet amb llapiç carbó. Es una pràctica boníssima, encara que de vegades no saps quina cara posar.




